COMENÇA LA FORMULA 1 EN EL CIRCUIT VIMÀTIC

És un petit aparell d’un 25 cm i amb un pes de 800 grams anomenat MyCactus, desenvolupat per la companyia espanyola Cactus Smart Home. MyCactus, és un dispositiu que es programa automàticament contínuament i aprèn dels hàbits del seu propietari.

MyCactus, pren decisions per si mateix processant la informació en el Clout Computing o núvol, reprogramant-se tot sol contínuament al detectar una nova rutina en els hàbits del seu propietari.
 


MyCactus, és compatible amb la nova tarifa elèctrica per hores implantada pel Gobern d’Espanya i controla les 24 tarifes-hores per dia, de tal forma que ens recomana en temps real si és un bon moment per a connectar el nostre electrodomestic, amb el conseqüent estalvi econòmic.

Amb aquest aparell no és necessari una instal·lació cablejada, ni tenir cap element domòtic en la llar i és tant senzill que el propi usuari el pot instal·lar. MyCactus, ve amb una pantalla tàctil que ens dóna informació sobre el consum i cost dels aparells connectats.

MyCactus, funciona com un sensor d’electricitat que detecta el consum de llum i quins aparells l’estant produint, donant-nos recomanacions de quant connectar-los. També incorpora un termòstat intel·ligent amb un sistema d’autoprogramació, basat en la rutina del propietari, algoritmes d’intel·ligència artificial i amb geolocalització. Aquest últim sistema o gestor ens detecta quan el propietari entre o surt, regulant la temperatura de la llar.

Una dada a senyalar és que en l’any 2013 hi havia uns 17 milions de dispositius sense fils (Internet de les coses) i s’espera que en el 2018 s’arribi als 500 milions.
Amb la monitorització podem controlar el funcionament dels consums de les diferents xarxes com ara llum, aigua, gas i comunicacions, amb el control dels hàbits dels consumidors. Però, la llar vimàtica és també confort, seguretat, il·luminació, localització, etc, de les persones, animals o coses. És la integració de sistemes, serveis i instal·lacions en una llar digital (Home-Digital) o Vimàtica, o en qualsevol altre edifici o
conjunt d’edificis (Smart Cities).

Una llar Vimàtica o intel·ligent pot controlar-se des de dintre amb un assistent, ja sigui amb pantalla tàctil o en realitat virtual (via WiFi), i des de fora per mitjà d’un Smartphones o dispositiu mòbil equipat amb Android o iOS (Apple) per exemple (3G/4G).

Apple, ha desenvolupat HomeKit, amb l’objectiu de reunir i centralitzar totes les solucions domòtiques que hi ha en el mercat, i ficar-les en el seu iOS, garantint la compatibilitat entre diferent fabricants amb un marcde seguretat comú. iWatch pot ser el seu punt de control de la llar vimàtica.
 

Samsung, ja té un projecte de llar vimàtica, on un smartphone o tauleta pot fer-se servir per a cuinar seguint la recepta per mitjà d’un holograma. A més, ha comprat la companyia Smart Thins, especialitzada en objectes connectats. Google ja és propietària de la companyia Nest Labs, d’alarmes contra incendis i termòstats intel·ligents.

PREPARATS PER A L'IMMERSIÓ

 

 

Durant l’estiu de 2014 Sony Computer Entertaiment va presentar el seu dispositiu de realitat virtual anomenat Project Morpheus. Sony preveu la sortida del seu Morpheus en el 2015 on també està previst la sortida de la plataforma Oculus Rift, comprada per Facebook (Oculus, Morpheus & Google Cardbox).

Quan un usuari es posa unes ulleres de realitat virtual, és molt difícil descriure què se sent en el mon virtual per que no hi ha referents comuns. Lo més semblant és una realitat semblant a imaginar-nos una novel·la, on lo imaginari suplanta en 360º a lo real.

 Per ara dels 5 sentits de l’esser humà, 3 no estan incorporats: tacte, gust i olfacte. Aquest dispositiu fa viure a l’usuari experiències breus però intenses, com si fos en un parc d’atraccions. Les demos utilitzades de mostra coma ara una gàbia per taurons o la lluita amb un dragó, són molt impactants.

 Oculus Rift, permet convertir el tradicional sistema del cine pla i col·lectiu en una visió individual de 360º.

Condition One és una tecnologia per a Oculus que pretén explorar les possibilitats del nou cine de 360º on la imatge submergeix a l’espectador en un altre realitat. El primer projecte de cine serà el curt anomenat Zero Point.

Ja hi ha qui esta pensant en utilitzar aquets tecnologia per a introduir a les persones en una realitat que no poden viure per la distància, com ara un reporter en una guerra.

Introduir a una persona en el mon de la realitat virtual, és realitzar una immersió en un altre mon. És fer sentir-li que esta dintre de la pel·lícula.

Durant l’estiu del 2014 es van realitzar uns passes de la pel·lícula En l'ull de la tormenta, on es feia sentir al públic el vent per mitjà de la ventilació i la nuvolizació que complementava al sistema de so Dolby Atom.

Francis Ford Copola diu que el futur del cinema passa per fer-lo en viu, com si fos un teatre virtual.

L’actriu Robin Wright,  ha venut el seu cos virtual a una major de Hollywood, per a que aquesta pugui fer tot tipus de pel·lícules, durant 20 anys, on ella sempre si veurà com si fos el primer dia. L’actriu s’ha deixat escanejar cedint així la seva identitat fílmica.

Els actors ja comencen a signar contractes amb clàusules de salvaguarda de la imatge digital.

Una anècdota: James Cameron, George Lucas i Peter Jackson, els 3 grans directors comercials del cine actual, van entrar en una sala de projecció per a veure una tecnologia molt revolucionaria. Un cop dins i sense avisar es van apagar els llums i un home va sortir a escena demanat disculpes pel que passava i que sen tenia que anar.
 

 A la sortida i quan se’ls hi va demanar la opinió, van exclamar que no havien vist res, però la revolució era que l’home no era real, sinó virtual. La tecnologia és obra del conegut Douglas Trumbull autor del efectes visuals de la pel·lícula 2001. Aquesta tecnologia s’anomena Magi, i la seva base és l’ús de tres efectes combinats: major resolució, molta més lluminositat gràcies a l’ús del làser i una velocitat de 120 imatges per segon en lloc de les tradicionals 24 o les 48 del Hobbit: un viatge inesperat.

La causa és que cada vegada veiem seqüències d’acció més ràpides, i el moviment es torna més borrós per que no tenim les suficients imatges per segon per a mostrar-lo tal com és.

VIMÀTICA INDUSTRIAL: LA 4ª REVOLUCIÓ?

No tinguem por (o si) que les màquines interconnectades es tornin boges i facin el que vulguin com en la coneguda pel·lícula d’animació G-FORCE.

 

El britànic Kevin Ashton quan va idear les etiquetes intel·ligents RFID, va preveure un futur de sistemes heterogenis interconnectats, és a  dir un mon Vimàtic.

Un mon (Vimàtic) en el que tot, tant els essers humans (i animals) com els objectes inanimats que els envolten, tinguin una identitat digital. Això permetrà als ubics ordinadors organitzar la seva existència en tots els àmbits de la seva vida.

Aleshores, qualsevol cosa estarà correctament identificada i aleshores adquirirà una identitat pròpia digital, és a dir, serà un element vimàtic.
 

És el concepte anomenat Internet de les coses o IoT (Internet of Things) o com diu John Chambers de Cisco Internet de totes les coses o IoE (Intenet of everything).

En el 2020 es preveu que hi haurà uns 50.000 milions de connexions entre dispositius de diferent naturalesa.



 

Això pot ser possible si el sistema vimàtic segueix els següents punts:

1)      Implantació d’una trama de sensors de tot tipus (Domòtica)

2)      Instal·lació d’antenes en tots els dispositius (tipus Fractus)

3)      Capacitat d’anàlisi massiu de dates recollides (Big Data)

4)      Seguretat i redundància a tots nivells (Ciberseguretat)

5)      Traçabilitat i seguiment en temps real (GPS)

 

Els fabricants de qualsevol cosa incorporaran sensors a tot. El fet d’implantar una trama de sensors i dotar al sistema d’una recollida massiva de dades, provocarà que necessiti una capacitat d’anàlisis elevada (BigData i Cloud Computing). És adir, una gran capacitat de procés paral·lel, sistemes integritats tipus MPP i SMP (els actuals Smartphones incorporen 4 nuclis).
 

Aqui a casa nostre tenim el cas del doctor Mateo Valero amb la seva tecnologia de processament en paral·lel (BSC), incorporada en molts dels actuals ubics processadors, com els de Nvidia, ARM, Intel, IBM, AMD... , tant necessaris com les antenes fractals (desenvolupades pel Doctor Carles Puente/Fractus).

Avui dia els microprocessadors estan en qualsevol dispositiu o esser, com ara cotxes, ordinadors i telèfons de tot tipus, electrodomèstics de qualsevol tipus i gamma, targetes tipus crèdit i per altres serveis, càmeres de vídeo, etc.

Quan va aparèixer el PC d’IBM en l’any 1981, només hi havia uns 300 ordinadors (i quins ordinadors!) connectats a una xarxa quasi desconeguda pel gran públic anomenada Internet. Més de 20 anys després, en el 2003 hi havia uns 500 milions d’ordinadors connectats en xarxa i els càlculs més optimistes diuen que en l’any 2020 hi haurà uns 50.000 milions, no ja d’ordinadors, sino de tot tipus de dispositius interconnectats.

 

Nombre d’objectes a Internet	Nombre de connexions teòriques
1	-
100	0
1.000	5
1.000.000	4.999.995
1.000.000.000	4.999.999.995.000
10.000.000.000	499.999.999.995.000
51.597.803.520	13.311.666.640.184.600

 

També és necessari un identificador únic per a cada dispositiu. Aquí tenim les adreces IP amb els protocols IPv4, ja superat, i el nou IPv6 que permet un elevadíssim nombre d’adreces.
 

Protocol d’ Internet	Nombre d’adreces teòriques
IPv4	4.294.967.296 (232)
IPv6	340.282.366.920.938.463.363374.607.431.768.211.456 (2128)

 

També és necessari l’ús d’uns protocols que permetin la connexió i comunicació entre els diferents sistemes de la xarxa vimàtica.

El protocol MQTT (Message Queuing Telemetry Transport) d’IBM, és un estàndard obert per a connectivitat màquina a màquina (M2M) proposat per l’organisme de estàndards tècnics OASIS. MQTT es un protocol construït per a sensors i dispositius mòbils de baix consum d’energia.

MQTT fou inventat per un empleat de IBM fa dècades como una forma de gestionar les xarxes domestiques i l’automatització.

 

També hi la vesant industrial on també s’està desenvolupant la anomenada Internet Industrial, un concepte de General Electric. Aquest fenomen de transformació industrial basat en la personalització dels processos de masses o Mass Customisation (Siememns), és tota una revolució. Siemens parla de la 4ª revolució industrial.


 

Internet Industrial és un sistema tecnològic en el que es combinen màquines connectades a Internet, el diagnòstic de productes, software/hardware i Big Data, per aconseguir que les operacions comercials siguin més eficients, proactives i predictives, a més d’estar automatitzades. Això significa, per exemple, diagnosticar i predir problemes de manteniment abans que es produeixin en una companyia.

 

 GE preveu que la connexió i entesa entre ments i màquines tindrà un gran impacte en empreses de transport, petroli, gas, aviació, salut, fabricació de bens i equips, etc. Això transformarà els processos de treball i estalviarà molts diners en temps i recursos desaprofitats amb una millora de l’eficiència a tots nivells. Canviarà completament el funcionament de les empreses que treballin amb grans volums de dades (per exemple una companyia elèctrica), per que permet analitzar dades de fonts noves fins ara no aprofitades i ho fa en temps real.

 
 

En el 2010 a causa de l’increment de la quantitat de dades emmagatzemades, es va començar a parlar del concepte de Big Data. Aleshores les dades que es poden recollir es poden dividir en dos grups. Les dades desestructurades(de sensors, GPS, xarxes socials, etc.) i les dades estructurades (temperatura, factures, consum, etc.). El Big Data es caracteritza per les anomenades 4 be baixes (V⁴): Volum, Varietat, Velocitat i Valor.

 

En l’any 2016 es preveu que el tràfic de dades per Internet arribi al ZetaByte (2⁷⁰ Bytes). Això significa que quasi es quadruplicarà el tràfic de dades en les xarxes de tot tipus. I en el 2020 podria arribar als 40 ZetaBytes.

Es calcula que en els EE.UU. el tràfic de dades pot arribar als 22 Exabytes (2⁶⁰ Bytes) al mes. No cal dir que les persones i programes encarregades de gestionar aquest volum de dades i metadades, els gestors, buscadors (browsers), els content curators etc, tindran feina i futur. Per exemple els content curators seran els encarregats de trobar en aquesta immensa sitja de dades (Data Minig) les que necessiten les empreses, gran corporacions, governs, ciutadans etc.
 

Taula d’unitats d’emmagatzematge:

  

UNITATS
8 BITS	1 BYTE (20)
1 KILOBYTE	1.024 BYTES (210)	8.192 BITS
1 MEGABYTE	1.048.576 BYTES (220)	1.024 KILOBYTES
1 GIGABYTE	1.073.741.824 BYTES (230)	1.024 MEGABYTES
1 TERABYTE	1.099.511.627.776 BYTES (240)	1.024 GIGABYTES
1 PETABYTE	1.125.899.906.842.624 BYTES (250)	1.024 TERABYTES
1 EXABYTE	1.152.921.504.606.847.466 BYTES (260)	1.024 PETABYTES
1 ZETTABYTE	1.180.591.620.717.411.303.424 BYTES (270)	1.024 EXABYTES
1 YOTTABYTE	1.208.925.819.614.629.174.706.176 BYTES (280)	1.024 ZETTABYTES

 

El tractament de les dades pels algoritmes és importantíssim. Per exemple, en l’any 2009 Google va poder preveure la propagació de la grip hivernal  als EE.UU. per zones amb només estudiar què buscava la gent a Internet. Un altre cas és el del buscador Farecast ideat pet Oren Etzioni, per a predir el preu dels bitllets d’avió (pot servir la idea per a preus d’hotel o concerts entre altres esdeveniments), a partir del anàlisis dels milions de dades disponibles referents als preus anteriors. No caldria dir-ho, però Microsoft el va adquirir en 2008 (igual que Skype), i el va integrar en el seu browser Bing.

 

Un altre bon exemple de la tecnologia Big Data és l’anàlisi de comportaments històrics dels clients reals o potencials d’uns companyia, per a poder predir les seves actuacions futures i, d’aquesta forma, oferir nous productes i serveis acords a les seves necessitats reals, reduint inventaris i optimitzant les cadenes de subministrament.

Aquets sistemes analitzen tendències generals i no només buscar dades com fins ara. No farà falta saber el per què de les coses que passen sino el què, és a dir, que es produirà tal cosa a partir de la informació, en definitiva estem davant de l’aplicació de la llei de Bayes en tot el seu esplendor. Fer prediccions a partir de grans quantitats de dades pot ajudar a que les persones vegin el mon d’una forma completament nova.

ESSER VIMATICUS, ESSER FRACTUS. SI VOLS UNA VIDA VIMÀTICA, POSAT FRACTUS

La Vimàtica no és possible sense sensors, però hi ha un element invisible però fonamental, l'antena. Els que tenim una edat recordem aquells telèfons que incorporaven una antena que l’usuari tenia que desplegar si volia trucar i que si el professor ho demanava es podia calcular la seva banda (λ/4). Des de la primera trucada des d’un telèfon mòbil en 1973, les coses han canviat molt, i fa uns anys que els telèfons mòbils i Smartphones i demés dispositius porten incorporades minúscules i eficaces antenes basades en la tecnologia dels fractals, com ara els de Mandelbrot (que els hi va posar el nom en 1975).

 

 

 

 

 

Un fractal és un objecte o figura geomètrica on l’estructura bàsica es repeteix a diferents escales. En la naturalesa hi ha molts exemples des de la geografia fins les plantes. El disseny d’antenes fractals han permès compactar en un espai molt reduït antenes multibanda, amb un augment de les seves prestacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fractus (2007) és una companyia catalana radicada en Sant Cugat del Vallés, i és una spin-of de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Fractus ha fabricat unes 38 milions d’antenes en miniatura (té més de 200 patents registrades) per a tot tipus de dispositius i bandes. Aqueta companyia no treballa només amb les antenes, sino amb la funció Wireless o sense fils, per aconseguir una transferència d’informació entre dispositius mòbils de tot tipus, amb una radiació eficient en la banda desitjada.

 

 

 

 

Una de les seves idees o filosofies de treball és que en lloc de fer servir una única antena gran, instal·len més d’una antena en cada dispositiu mòbil, en forma de components integrats més petits però amb major capacitat de radiació i millores en condicions adverses com ara baixa cobertura o pèrdua del senyal.

 

Fractus ha desenvolupat les antenes miniaturitzades multinivell o les antenes space-filling, que són utilitzades per bona part dels fabricants de dispositius mòbils del mon.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fractus té una amplia gamma de productes que poden treballar en:

1. GSM850, GSM900, GSM1800/DCS, GSM1900/PCS, UMTS, LTE700, LTE800, LTE850, LTE900, LTE1700, LTE1800, LTE1900, LTE2000, LTE2100, LTE2300, LTE2500, i LTE2600
2. Bluetooth, WLAN 802.11 b/g, Zigbee and ISM 2.4 GHz
3. Bluetooth, WLAN 802.11 b/g, Zigbee and ISM 2.4 & 5 GHz
4. GPS
5. Zigbee, ISM 868 & 915 MHz
6. Ultra Wideband
7. DVB-H
8. VHF
9. FM

Per a més informació: www.fractus.com

 

Resum d'antenes per a sistemes Wireless:

 

Fractus EZConnect™ Zigbee Antenna 868-915 MHz 

Per a dispositius sense fils que requereixen antenes Zigbee, antenes Smarthome, antenes RFID i altres estàndards sense fils i aplicacions que funcionen en les bandes ISM 868/915 MHz. La seva funcionalitat a tot el món, mida petita i un rendiment robust en diferents entorns de PCB (Printed Circuit Board) proporciona la millor opció per a una comunicació fiable. L'antena EZConnect és prou flexible per funcionar també a 433 MHz i és utilitzat pels principals fabricants OEMs de tot el món.

 

 

Fractal Geofind™ Slim Chip Antenna 1575 MHz

Ofereix un sòlid rendiment de l'antena GPS (recepció per satèl·lit) amb reducció de la seva grandària. A mesura que la integració dels serveis basats en la localització (LBS o Location Based Services) s’incrementa en els handheld (o dispositius de mà electrònics de consum), l'antena fractal Geofind ofereix als OEM i ODM una nova opció per al lliurament d'aquests serveis en els petits dispositius d'electrònica de consum.

 

 

Reach Xtend™ Bluetooth and WLAN 802.11 b/g Chip Antenna 2,4-2,5 GHz

El rang d'abast de Fractus Xtend ™ d'antenes de xips sense fils proporciona una àmplia varietat de mides i capacitats en el rang de les antenes de 2,4 GHz. La cartera d'abast Xtend ™ inclou Zigbee, antenes Bluetooth, antenes WLAN per 802.11b i/o 802.11g de la mida de 3.7x2x1 mm.

 Aquestes antenes Fractus són fàcils d'integrar, de mida petita, baix cost i alt rendiment per a una àmplia gamma de dispositius industrials i de consum.

 

Compact Dual-band Reach Xtend™ WLAN 802.11 a/b/g/j/n Chip Antenna 2,4-2,5 GHz (802.11 b/g/n) i 4,9-5,875 GHz (802.11 a/j/n)

Antenes Fractus de doble banda WiFi que disposen d’un ampli ample de banda, una alta eficiència, una baixa pèrdua de retorn i són fàcils d'integrar en una àmplia gamma de dispositius electrònics de consum sense fils. Les antenes WiFi de banda dual funcionen a 2,4 i 4,9-5,875 GHz, l'ample de banda més àmplia de la indústria. Això li dóna als OEMs i ODMs confiança per  a produir en massa un dispositiu que arribarà tota la banda de 2,4 i 5 GHz.

 Media+ UWB Chip Antenna 3,1-5 GHz
 

La Media + ™ Xip Antenna UWB Fractus és de baix cost, d'alt rendiment UWB, dissenyada per satisfer els exigents requisits dels OEM i ODM per a donar funcionalitat en al construcció dels seus dispositius sense fils Ultra Banda Ampla, des de càmeres digitals a punts d'accés.

 

A més a més, si el client requereix unes bandes de freqüències addicionals, les capacitats d'antena UWB s'ajusten fàcilment als diferents requisits tècnics i de disseny.

 

 

 

Fractus AiP (Antenna in Package) 2,4-2,5 GHz

Les tecnologies sense fils de curt abast estan a la vora d'un desplegament massiu en zones on mai abans es consideraven necessaris. A la llar digital vimàtica del futur (Home Digital), tota la tecnologia serà sense fils. Si la seva rentadora deixa de funcionar s'analitzarà de forma remota per un enginyer. Per aconseguir això, però, ja sigui cada fabricant de dispositius necessitarà adquirir experiència de la tecnologia sense fils de la casa vimàtica, o bé haurà de ser capaç de comprar sistemes complets, amb capacitat per a un PCB-compatible wireless systems – Full Wireless System in Package (FWSiP).

 

En l’any 2006, Fractus va llançar al mercat per primera vegada en el món, la tecnologia FWSiP que utilitza l'antena de Fractus patentada en paquet (AIP) tecnologies. FWSiP ofereix una solució sense fils completa en un sol paquet -inclosa l'antena- el que significa que qualsevol dispositiu pot ser fàcilment rendible amb capacitat sense fils, sense la necessitat que el fabricant tingui alguna experiència en RF.

La solució Fractus està dissenyat per suportar Bluetooth ®, WLAN, GPS, UWB i Zigbee. Els fabricants poden permetre 'plug and play' sense fils en tot sistema, des de reproductors de MP3 i de rellotges a televisors, sense la necessitat de coneixements de RF.

 

Fractus està treballant amb les companyies de semiconductors líders en el món per desenvolupar productes FWSiP utilitzant tecnologia Fractus AIP.

 

Customised Antenna Products.

 

Fractus té una extensa experiència en el desenvolupament d'antenes sense fils d'encàrrec curt. Poden ajudar a aconseguir les telecomunicacions sense fils òptimes per als productes de tercers que ho necessitin, per exemple, si un fabricant està buscant una antena de xip per miniaturitzar un auricular Bluetooth afegint múltiples capacitats de comunicació, el desenvolupament d'un lector RFID, el wireless en un cinema a casa (Home Cinema) o a qualsevol de la multitud de necessitats de comunicació sense fils que estan sent demandats pels clients.

 

Fractus treballa amb dissenyadors de productes des de tan d'hora com sigui possible en l'etapa de disseny. Això assegura que els seus clients obtinguin la mida de l'antena i un rendiment òptims, per a obtenir un disseny de producte i un rendiment òptims. No importa el que l'ample de banda sense fils sigui de curt abast, i no importa quants amples de banda es necessitin, Fractus pot treballar amb el client per a desenvolupar l'antena òptima per al seu producte, fins a arribar a l'antena en miniatura que necessita en una solució de paquet.