XAVIER TRIAS: L’ALCALDE VIMÀTIC

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha signat amb el seu homòleg de la ciutat xinesa de Shenzhen, Xu Qin, un acord de cooperació entre els dos municipis. Barcelona i Shenzhen enfortiran la col•laboració en els àmbits de tecnologia mòbil i Smart cities.

Això és una gran noticia si tenim en compte que Barcelona serà la capital mundial del mòbil durant els propers 6 anys, l’anomenada Mobile World Capital.

A més amés, ha visitat la multinacional Huawei, la reina de les telecomunicacions xineses, que vol instal•lar el seu centre europeu de reparacions a Viladecavalls (antiga Sony). També va fer una altra parada a l'empresa BYD, artífex de l'autobús elèctric que ha estat en proves a la ciutat, donant servei a les línies 44 i 55.

SMART CITY (O LA CIUTAT VIMÀTICA)

La Xarxa o Internet ha evolucionat passant per 3 etapes i són:

1) La Internet de les empreses (.com)

2) La Internet de les persones (xarxes socials)

3) La Internet dels aparells (Vimàtica)

Actualment estem en la Internet de les coses, que és la base de la ciutat intel•ligent.

Posem uns exemples: un parquing informa de les places lliures per mitjà de sensors al seu servidor. Aquest envia les dades a Internet i via un smartphone amb GPS, qualsevol conductor que estigui als voltants pot saber aquesta informació.

Un reposador de màquines de vending dotat de connexió a Internet i amb GPS pot ser informat per la mateixa màquina de la manca d’un dels seus productes i avisar-lo.

Tot això i més obra la porta a unes grans oportunitats de negoci i feina per les enginyeries. La Internet de les coses és una nova capa de serveis formada per una combinació de dades (per exemple: estat dels malalts, temps, parades de bus, control de flotes urbanes, problemes de transit...).

Una ciutat ja és per si sola una fons inesgotable d’informació que nodreix a la capa de dades. L’objectiu és optimitzar les rutes, els serveis urbans, els mitjans ..etc, i l’estalvi en diners és el resultat alhora de prestar serveis a la ciutadania. Les dades són el gran negoci per les “majors”. Si les dades estan sota la denominació Open Data, les dades es publicaran i seran d’accés lliure, si no....$.

Això ens canvia el concepte de serveis tal com l’entenem i en dissenya de nous. Aquesta capa de infraestructura de dades en nodreix d’una malla de sensors instal•lada per tota la ciutat, formant la capa física del sistema. Dissenyar serveis en base a aquestes dades implica molts diners a guanyar.

El cost per implementar aquest sistema és elevat, però si és duta a terme per una gran companyia, aquesta després pot rendibilitzar la inversió cobrant un peatge. Un exemple és la ciutat pionera a Catalunya, Sant Cugat.